Com a persones, tenim dues emocions bàsiques: l’amor i la por. Una dona sorda ens pot inspirar recel a la diferència; un xiquet cec ens pot infondre temor pel desconeixement; un senyor amb Alzheimer ens pot causar por a una discapacitat potencial. De manera que ens en podem quedar paralitzats si la por és més forta que l’amor, i instintivament ens provoca rebuig.

À Punt Mèdia vol enfortir l’amor. Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, encetem una jornada en què acostem la societat valenciana al col·lectiu de diversitat funcional. Les seues aspiracions i els seus greuges; les seues reivindicacions i les seues fites; la seua normalitat i la seua excepcionalitat. Perquè al llarg de la història, els avenços que s’han assolit per a les persones amb discapacitats, sovint mitjançant protestes, acaba per ser un benefici per a tots els ciutadans. A les persones amb discapacitat també cal observar-la des d’una perspectiva de respecte a la diferència i la solidaritat entre iguals, dos grans valors que impulsen una societat plenament inclusiva.

Per açò, obrim l’etiqueta #CapacitatsÀPunt, per a agrupar les publicacions sobre la visibilitat, l’apoderament, i la normalitat del col·lectiu amb diversitat funcional, en la televisió, en la ràdio, en el web i en les xarxes socials. Al capdavall, són persones amb “capacitats diferents”, perquè mitjançant formes alternatives persegueixen el mateix anhel que qualsevol persona de la nostra societat: una vida plena, autònoma i digna.

L’any 1992 les Nacions Unides declaren el 3 de desembre com el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat mitjançant la resolució 47/3. L’objectiu és la promoció dels drets i del benestar del col·lectiu de diversitat funcional, i conéixer la seua realitat diària en tots els àmbits de la vida política, social, econòmica i cultural.

Les últimes dades que disposem sobre el nombre de persones amb alguna discapacitat a la Comunitat Valenciana són de l’any 2008. Així, els últims registres comptabilitzen 452.800 persones amb discapacitat, de més de sis anys d’edat, a la Comunitat Valenciana. Proporcionalment, significa vora el 10% de la població en aquell moment.

Pel que fa a la inclusió laboral, segons dades de 2017, hi ha 191.800 valencians amb discapacitat en edat de treballar. Això representa el 9,86% del total de la població activa, és a dir, una persona per cada deu en edat de treballar té alguna discapacitat. Malauradament, la taxa d’ocupació d’aquest col·lectiu és del 27,2%, de manera que només tenen contracte de faena quatre de cada quinze valencians amb discapacitat en edat de treballar. En contrast, per a tota la població activa valenciana la taxa d’ocupació era del 49,4%, en aquell any.

El conjunt total, al mercat laboral valencià, mostra que només un 2,68% de la població ocupada és una persona amb discapacitat. És un percentatge que encara es troba molt lluny del 5% de quota mínima que normalment els reserven a l’administració pública, una mesura amb què el Consell i les corporacions locals intenten impulsar-ne la inserció laboral. El cas de la desocupació de les persones amb discapacitats cognitives és especialment preocupant, ja que arriba al 42% de taxa d’atur a l’Estat. És per això que per a ells es preveu un 2% de quota addicional.

Totes les persones donen suport a la nostra autonomia en una sèrie de capacitats. En lloc de discapacitats, el que hi ha és “diversitat funcional” orientada a maximitzar l’autonomia personal dels individus.

En el diagrama interactiu de més amunt, podem comprovar quins recursos d’accessibilitat comunicativa en continguts culturals hi ha a l’abast de cada tipus de discapacitat.

Ed Roberts va esdevenir l’any 1962 el primer estudiant universitari que assistia a classe en cadira de rodes a la Universitat de Berkeley. En aquella dècada, als EUA era legal la possibilitat de refusar la matrícula d’una persona amb discapacitat amb l’argument que “el lloc no és adient” o “el currículum no és per a tu”.

Lluny d’arrunsar-se, formà un grup de sis estudiants en cadira de rodes anomenat Rolling Quads, va aconseguir mobilitzar tota la comunitat educativa a favor seu. Bloqueig dels accessos, talls de carretera o reptar escales sense cadires.

La influència del Moviment per la Vida Independent es veu plasmada en el reconeixement dels drets del col·lectiu de diversitat funcional amb la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat (PDF) de les Nacions Unides del 2006.

Des de 2007, Espanya és un dels 186 Estats que el ratifiquen com a legalment vinculant. No obstant això, la secció valenciana del Comité Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi-CV) va recollir 252 vulneracions dels drets humans de les persones amb discapacitat durant l’any 2018.

Aquesta entitat observa que el dret a l’accessibilitat universal “s’incompleix de manera sistemàtica”, i esmenta casos específics com la lliure circulació de persones amb mobilitat reduïda a benzineres sense personal d’atenció al públic, o l’eliminació de barreres arquitectòniques als edificis. El CERMI també critica la “manca de compromís” en la regulació de la figura de l’assistent personal, si bé a la Comunitat Valenciana ja s’està regulant la figura de l’“auxiliar d’ajuda familiar”.

Per últim, la secció valenciana del CERMI també recorda que hi ha valencians amb discapacitat que resideixen en zones rurals, cosa que els posen en un risc d’exclusió i manca de recursos més gran a causa del despoblament.

La Convenció pels Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU eixampla el concepte de discapacitat en definir-lo com “el resultat de l’individu en relació a les exigències que li planteja l’entorn”, tenint en compte el seu grau d’autonomia. Així, , aquesta normativa internacional contempla set principis generals que són:

1. Respecte a la dignitat inherent, l’autonomia i la independènciaNo discriminació.
2. Participació i inclusió plenes i efectives en la societat.
3. Igualtat d’oportunitats.
4. Accessibilitat.
5. Igualtat de gènere.
6. Respecte a l’evolució de les facultats i la identitat dels infants
   
   

La Generalitat va ser la primera administració autonòmica que va adaptar la legislació a la Convenció de l’ONU sobre els drets del col·lectiu de diversitat funcional. El desembre de 2018, les Corts aproven per unanimitat l’Estatut de les Persones amb Discapacitat perquè els ciutadans “tinguen el control de les seues vides”.

Amb la Llei de l’Estatut de les Persones amb Discapacitat s’incideix en l’autonomia de les persones amb discapacitat. També en el seu dret de viure on decidisquen, més accessibilitat a la justícia, i el dret a viure en igualtat de condicions.

Particularment, l’Estatut reconeix també que les persones sordes formen una “comunitat lingüística” que s’identifica culturalment amb la llengua de signes.

Les entitats del col·lectiu de diversitat funcional del nostre país consideren que una educació inclusiva dels alumnes amb discapacitat és el següent pas que cal assolir. Indiquen que l’arrel de les desigualtats i desavantatges que suposen les barreres socials i culturals dels futurs adults amb discapacitat es troba a les aules.

El Comité dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides va constatar, en un informe publicat el juny de 2017, que a Espanya hi ha incompliments en el dret a l’educació inclusiva i de qualitat [...] que continua excloent de l’educació general persones amb discapacitat”. A més a més, també observava que l’avaluació acadèmica restava sotmesa a una perspectiva mèdica.

Pel que fa a l’escola pública valenciana, és una de les autonomies més inclusives de l’Estat, d’acord amb l’informe del 2019 de l’Observatori de la Discapacitat i Mercat de Treball a Espanya (Odismet), de la Fundació ONCE. Segons dades corresponents al curs 2015-16, el 89,5% de l’alumnat valencià amb necessitats educatives especials es troben en la modalitat integrada. Açò representa set punts per damunt de la mitjana estatal quant a estudiants amb discapacitats a les aules de línia convencional en ensenyaments obligatoris.

No obstant això, l’informe del Cermi del 2018 es fa ressò de la desprotecció dels drets de la infància amb discapacitat per no garantir el dret a l’educació inclusiva. Consideren que és inefectiu que els xiquets i les xiquetes amb diversitat funcional formen part de les aules convencionals, si no es doten dels recursos pressupostaris i de personal necessaris per a dur a terme una atenció a les necessitats educatives específiques.  

Vols acompanyar-nos a seguir una marxa pels fils, stories i vídeos que tenim a les xarxes per a cada discapacitat? Vine!

DISCAPACITATS AUDITIVES:

La discapacitat auditiva fa referència a la sordesa, que implica barreres de comunicació oral. Els xiquets i les xiquetes amb sordesa de 5 anys d’edat, o menys, presenten, a més, dificultats en l’adquisició del llenguatge amb una llengua oral. Molt més en el Twitter @apunt_media.

DISCAPACITATS VISUALS:

La ceguera és l’absència sensorial de la vista, parcial o absoluta, fins al punt que compromet l’autonomia personal per barreres arquitectòniques i de comunicació visual en diferents graus. Molt més en l’Instagram @apunt_media.  

DISCAPACITATS LOCOMOTORES:

La cadira de rodes permet a les persones amb mobilitat reduïda desplaçar-se. És el símbol universal que representa a la diversitat funcional, i es deu a que els usuaris són els principals impulsors del Moviment de Vida Independent. Molt més en el Facebook @apuntmedia.

DISCAPACITATS COGNITIVES:

Les persones amb trastorns de desenvolupament, malalties mentals o alteracions genètiques poden tenir dificultats per a adquirir, manifestar o expressar coneixements. Així com de retenir memòria o de tenir habilitats socials convencionals per a la seua edat. Mira-ho al story que tenim a @apunt_media!

• Multimèdia i xarxes: Marta Pascual, Marta Galindo, Miguel Ángel Reino, María Rosa Ramírez, Clarisa González.
• Guió, text i infografia: Montxo V. Sempere.
• Col·laboren: Elena Tamarit, Paula Elisa García, Melissa Franch.
  

©2019, À Punt Mèdia SAMC.