El Corredor Mediterrani: desitjos i realitat.

Tothom parla del Corredor Mediterrani com un dels grans projectes de futur de les nostres infraestructures del transport. El suport no és unànime, però la majoria considera que és una iniciativa positiva amb molts més avantatges que inconvenients. El concepte és molt ampli i encara està obert a discussions. Hi ha qui diu que s’ha de considerar un tot de vies de carretera i ferrocarril. Els més ortodoxos es queden només en un futur de trens. Fins i tot reduït a aquest àmbit, és un projecte ambiciós. L’objectiu ideal és un recorregut amb doble plataforma, es a dir, quatre vies en total: dos per a mercaderies i dos per a viatgers. Per a viatgers, en alta velocitat perquè, diuen els entesos, les mercaderies no en necessiten. I tot en ample de via europeu.

El reportatge El corredor mediterrani: desitjos i realitat pretén oferir una fotografia del moment en què es troba el projecte actualment. Què hi ha de fet, què s’està fent i què es farà en diferents terminis. L’estat actual de les obres, estudis, adjudicacions i execucions permet als més optimistes concloure que el 2023 podríem disposar d’un traçat, d’Algesires a la frontera amb França per la Jonquera, en amplària europea. Però no independent de l’ample ibèric tradicional en tots els trams. Perquè en alguns serà només el tercer raïl que ara funciona entre València i Castelló.

La solució que permet que circulen per la mateixa via trens antics i moderns amb diferent amplària d’eixos, però amb l’inconvenient que no permet assolir les velocitats màximes als trens AVE.

No hi ha perspectives temporals, per tant, per a arribar al corredor ideal de doble plataforma. De fet, aquest concepte mai ha sigut oficialment assumit pel Ministeri de Foment, que es conforma amb les dues vies (i no quatre) en ample de via europeu.

El corredor continuarà sent objecte de debat durant molts anys i hi ha algunes qüestions que potser convindria recordar a hores d’ara. Per exemple: de qui va ser la idea?

Europa la va incorporar als seus gran projectes el 2014 però 10 anys abans ja havia conegut les primeres propostes. Com ara la del grup de pressió Ferrmed, acrònim de Ferrocarril Rone-Rin-Mediterrani. Francisco García Calvo és assessor del grup i ara també col·labora amb la plataforma empresarial elcorredormediterraneo.com. Ell ens ha explicat l’origen de la primera idea del corredor mediterrani, quan encara es referia a un traçat des d’Algesires fins a Estocolm.

Quan la Unió Europea va assumir el projecte el va reconvertir en la connexió Algesires-Ucraïna. Dins del gran paquet de projectes europeus, aquest és el número 6.

Altres qüestions pendents, colaterals a la informació del reportatge El Corredor Mediterrani: desitjos i realitat, són les opcions de traçats i les reivindicacions que afecten, per exemple, al seu pas per L’Horta, a València. O la inclusió d’elements de discusió com ara la situació del ferrocarril de rodalia, el que més demanda absorveix i el que més perjudicat podria resultar si tots el diners s’en van a les grans obres del corredor i l’alta velocitat. El sociòleg Pau Caparrós ens explica el problema.