Eleccions als Estats Units

Reelegir Donald Trump i el seu vicepresident Mike Pence després de quatre anys de gestió controvertida o apostar pel demòcrata Joe Biden, amb Kamala Harris com a vicepresidenta. És la decisió que els vora 245 milions de nord-americans han de prendre a les urnes el dimarts 3 de novembre. Les enquestes revelen que Biden avantatja Trump en 10 punts i que l’actual president només té una possibilitat entre sis de guanyar per segona vegada i repetir a la Casa Blanca. No obstant, les poques possibilitats que puga tindre Trump passen per la victòria als vora 12 estats clau. En aquestes demarcacions electorals han centrat les respectives campanyes electorals els dos candidats.

Una llei de 1845 dicta que les eleccions dels Estats Units es fan  sempre “el primer dimarts després del primer dilluns de novembre”. En aquell moment la major part de la societat nord-americana es dedicava a l’agricultura i es va triar aquella data perquè al mes de novembre ja havien passat les principals collites i encara no feia molt de fred. Diumenge era un dia dedicat al culte religiós i votar un dimarts facilitava trasllats en alguns casos de més d’una jornada de viatge fins als col·legis electorals.

175 anys després, la llei electoral dels Estats Units d’Amèrica es manté com en el segle XIX i encara es vota en dia laborable, a pesar que no votar en cap de setmana significa que el percentatge de participació mai siga molt elevat (l’any 2016 votà un 55% del cens). Encara que es vote un dimarts, no tots els estats permeten eixir de la faena per anar a votar unes hores. A les zones més desfavorides hi ha menys col·legis electorals i durant les jornades electorals es munten llargues cues que tampoc beneficien la participació (els Estats Units són el país número 26, de 32 en el rànquing de participació de l’OCDE).

Cada estat aplica les seues normes de votació anticipada: no hi ha un criteri comú. En molts estats es permet votar fins 45 dies abans del dimarts electoral, però en 7 d’aquests estats els seus ciutadans han de votar el mateix dimarts o per correu. Enguany, la situació epidemiològica ha fet que el vot anticipat ja haja assolit xifres de rècord a hores d’ara. 10 dies abans de les eleccions, més de 54 milions de nord-americans havien exercit el dret al sufragi, més d’una cinquena part dels que ho van fer en les últimes eleccions. Entre aquests ciutadans que ja han votat està l’actual president Trump: va votar el dissabte 24 de manera presencial a Palm Beach (Florida), on té una de les mansions.

Poden votar ciutadans nord-americans majors de 18 anys que s’hagen registrat prèviament, però amb algunes excepcions:

• A algunes persones amb discapacitat mental no se’ls permet votar (segons els estats).
• Els ciutadans de Puerto Rico i altres territoris no poden votar per a escollir el president.
• Els presos o aquells ciutadans que han estat en presó no poden votar, excepte en tres districtes electorals (els estats de Maine i Vermont, i el districte de Columbia). En altres 21 estats, per poder votar en quedar en llibertat, abans han d’haver pagat tots els deutes generats amb l’estat (en la major part dels casos són deutes de milers d’euros que no poden assumir).

Els candidats a la presidència dels Estats Units han de complir tres requisits. Han d’haver nascut als Estats Units, tindre més de 35 anys i haver viscut almenys 14 anys al país.

Els candidats han de registrar-se en la Comissió d’Eleccions Federals una vegada hagen rebut contribucions o hagen expedit despeses màximes de 5.000 dòlars i han d’autoritzar un comité per tal de recaptar i gastar fons en el seu nom.

Tot i que els més visibles sempre són els dos candidats dels grans partits –demòcrates i republicans–, no només Joe Biden i Donald Trump s’han presentat a la presidència en aquests comicis. Altres 19 aspirants opten a ser el pròxim propietari del despatx oval i entre ells es troba, per exemple, el cantant Kanye West, amb el Birthday Party.

Els Estats Units tenen un sistema electoral indirecte, és a dir, els electors no elegeixen el president. Cada quatre anys els nord-americans trien els integrants d’un col·legi electoral, on hi ha 538 electors o compromissaris, que són els que després trien el president i el vicepresident. Per a guanyar les eleccions són necessaris, per tant, 270 vots. En cas que cap candidat obtinga la major part dels vots dels compromissaris, la Cambra de Representants designa el president i el Senat, el vicepresident. Amb aquest sistema, la suma total del vot popular no sempre determina el guanyador (en 2016, per exemple, Hillary Clinton obtingué quasi tres milions més de vots, però Donald Trump va ser escollit president amb el suport de 304 compromissaris, pels 227 de la candidata demòcrata).

Cada estat té assignat un nombre d’electors en funció de la població (els més nombrosos són Califòrnia, amb 55, Texas, amb 38, i Nova York i Florida, amb 29). I aquesta és la clau: qui guanya un estat en percentatge de vots s’ho emporta tot, excepte en dos estats: Maine i Nebraska, que distribueixen els seus 4  i 5 vots de manera proporcional. Així és que no és tan important el nombre de vots, sinó on estan repartits.

La Constitució no exigeix als electors que seguisquen el resultat del vot popular del seu estat, però és molt estrany que algú no ho faça.

Perdre en nombre de vots però aconseguir més electors és l’última esperança de Trump, si fem cas a totes les enquestes publicades durant la campanya. En tot cas, si aconseguira la reelecció, seria el primer president en la història dels Estats Units que governa després de perdre dues eleccions consecutives.

Als Estats Units estan convocats a les urnes 150 milions de persones però, encara que parega increïble, el resultat pot dependre de només un grapat de vots.

Per què pot passar això? Perquè la majoria d’estats quasi sempre voten el mateix. Nova York, per exemple, sempre vota els demòcrates i Texas sempre vota els republicans. Però hi ha alguns estats que sí que canvien el sentit del vot segons el procés electoral. Allí els anomenen estats canviants o estats pendulars i són els que acaben decidint qui governa el país. A vegades, per diferències imperceptibles en les enquestes.

No sempre són els mateixos, però alguns es repeteixen, com ara Pennsilvània, Michigan, Wisconsin i, per descomptat, Florida. Allí va guanyar Donald Trump en les últimes eleccions el 2016, però també Barack Obama en dues ocasions, i l’any 2000 George Bush es va imposar al demòcrata Al Gore (enmig d’un gran escàndol) oficialment per només 537 vots de diferència.

Els Estats Units és el país més afectat per la pandèmia, amb 8,5 milions de contagis i més de 220.000 morts, i el coronavirus ha centrat bona part de la companya electoral. Entre altres coses, per la polèmica actuació de Trump des de l’inici de la crisi sanitària. El candidat republicà, contrari a dur mascareta en cap moment, es va contagiar amb part de la família i del seu equip, després del primer debat amb Joe Biden. Trump, que en tot moment ha minimitzat l’amenaça, hagué de ser ingressat i, després de tres dies, isqué de l’hospital relativitzant la perillositat del virus. La posició de Biden en aquest respecte és totalment oposada a la de Trump, i durant tota la campanya ha criticat l’actitud i les decisions errònies del president per a combatre el virus.

Si la crisi del coronavirus ha centrat gran part de la campanya electoral, també les protestes contra el racisme i la brutalitat policial després de les morts de  George Floyd i Breonna Taylor. Trump ha qualificat els manifestants d’”anarquistes” i els organitzadors del moviment Black Lives Matter de “grup radical i violent”, i ha demanat a la Guàrdia Nacional una actuació més agressiva per tal de controlar els aldarulls. Per contra, Biden es mostra disposat a erradicar el racisme sistèmic que viu el país i el passat mes de juliol proposà un pla per tal de canviar les desigualtats racials en l’economia.

El recompte dels vots als Estats Units se sol conéixer unes hores després de tancar els col·legis, però a vegades el resultat es pot allargar dies i fins i tot mesos, i deixar la proclamació del guanyador en mans del Tribunal Suprem. El Col·legi Electoral votarà formalment el 14 de desembre, i el 20 de gener de 2021 se celebrarà la cerimònia de proclamació.

Durant la campanya, Donald Trump ha declarat que el vot per correu és un procediment “fraudulent” i que, en cas de perdre les eleccions, no garanteix un traspàs de poder pacífic.

Crèdits:

Coordinació: Vicent Montagud i Juanma Melero

Text reportatge: Anna Verge i Juanma Melero

Edició i grafisme vídeos: Marta Galindo i Marta Pascual

Infografies i mapes: Marta Pascual i Marta Galindo

Logos i capçaleres web: Miguel Àngel Reino

Càmera: Vicent Santapau

©2020, À Punt Mèdia SAMC.