Els nostres refugiats

continguts extra

Esma Kucukalic, periodista bosniana, refugiada a València. Va eixir de Bòsnia i Hercegovina quan només tenia 9 anys amb la seua germana major de 19 i sa mare, de 39 anys. Al seu pare, un prestigiós professor de belles arts de la Universitat de Sarajevo, el van assassinar mentre feia classes a la facultat.

Sarajevo va patir, durant la guerra civil de l’Ex-Iugoslàvia, més de 1.400 dies de setge i hi van morir assassinades més d’11.000 persones en aquels quasi quatre anys de guerra total a la capital bosniana.  

Ningú podia pensar que una ciutat olímpica com Sarajevo, multicultural i multireligiosa, poguera ser massacrada, a la vista de la comunitat internacional, d’aquesta manera. A més de les persones assassinades pels franctiradors o en els bombardejos diaris, es va incendiar la biblioteca nacional en un intent d’aniquilar la memòria i la cultura del país, un culturicidi en tota regla.

Esma, la seua germana i sa mare es van convertir en refugiades, doblement víctimes, perquè les dones en les guerres i en els conflictes es converteixen en dobles víctimes: víctimes de la guerra i víctimes per ser dones. Les dones són, moltes vegades, utilitzades com un objectiu de guerra, un objectiu per a humiliar els enemics, els homes de l’exèrcit contrari.

Esma Kucukalic viu a València, treballa de periodista i ens ho conta en un Punt docs d’À Punt Mèdia: “Els nostres refugiats”.

Khaled Marai, un refugiat sirià integrat

Khaled Marai té 23 anys i va nàixer en un poblet prop de Damasc. Quan va començar la guerra, Khaled es va amagar a sa casa durant un any perquè no volia formar part del conflicte, no volia matar persones.

Quan va descobrir que el buscaven per a convertir-lo en soldat de Bashar al-Assad, però també dels rebels i del Daesh, va fugir a les muntanyes i allí, com els maquis republicans espanyols, va sobreviure amagat uns quants anys més. Va travessar a peu Síria i va entrar a Turquia de manera il·legal. Des d’allí, a través de la mar i clandestinament, va arribar a Grècia i va estar quasi un any en un camp de refugiats.

Khaled Marai va tindre l’ocasió de trobar un grup mafiós que es dedicava a la fabricació de passaports falsificats i els va comprar un d’espanyol amb el qual es traslladaria a Espanya. Khaled havia conegut un voluntari valencià al camp de refugiats d’Idomeni i, en arribar a Madrid, li va telefonar i van quedar a València. El jove sirià va arribar a la capital valenciana i la família del seu amic d’Idomeni el va acollir a casa, on a hores d’ara encara està vivint.

Khaled treballa en una fundació ubicada al centre de Bombas Gens i a les vesprades estudia un grau superior de formació professional. Els estudis que va fer a Síria no els pot convalidar en territori de la Unió Europea i, per tant, ha de començar de nou tot el procés de formació oficial legal. I vol arribar a la Universitat.

El pare de Khaled va morir fa dos anys i el jove no va poder acomiadar-se d’ell. Parla amb la mare i els seus germans per videoconferència quan la família té electricitat i al poble funciona internet, una o dos vegades al mes. Khaled Marai va fugir de Síria per a anar-se’n de la guerra i salvar la vida, però també va fugir per no posar en perill tota la seua família. A Síria no existeix l’estat de dret i l’exèrcit i els rebels actuen amb total impunitat.

Khaled ens conta com va començar la guerra: “Primer va ser una guerra civil entre sirians. Tot va començar quan un grup de xiquets van pintar en les parets unes frases contra el règim de Bashar al-Assad i el govern i l’Exèrcit els van perseguir. Els van arrancar les ungles quan els van torturar. Les protestes van continuar i la repressió va ser brutal. A partir d’aquest moment res ha tornat a ser igual. D’això fa ja 7 anys, 7 anys de guerra civil i guerra internacional.

A Síria ara hi ha mancances de tot: falten medicines, aliments, no hi ha electricitat i tampoc pau per a viure cada dia i dormir tranquil·lament a la llar. Falta, segons el jove refugiat, els drets humans més essencials: el dret a la vida, el dret a pensar, el dret a expressar lliurement el pensament i les opinions personals. I està molt a prop d’Europa, només a l’altra banda de la mar.

La guerra de Síria, vista des de la Comunitat Valenciana

Una fundació valenciana, la denominada Assemblea de Ciutadans i Ciutadanes de la Mediterrània, lluita per la pau al nord d’Àfrica i l’Orient Pròxim, des de València. El seu director, l’exeurodiputat europeu Vicent Garcés, coordina nombrosos treballs sobre el terreny en països en guerra o en conflicte per a intentar posar un gra d’arena en la resolució dels conflictes.

El terreny clau per a aquesta fundació valenciana és el món àrab, el món islàmic, un món que travessa un període convuls i de canvis que afecten dirèctament Europa i els europeus. Però també a tot Occident, el món s’ha tornat ja massa menut per a no ser partícep d’aquests canvis.

Voluntaris valencians a Grècia amb els refugiats

Un grup de voluntaris valencians treballen a Grècia amb els refugiats de Síria, el Pakistan, l’Afganistan i altres països amb règims inestables o en guerra, Ells són Balloona Matata i la seua directora és Maria Escalona, que també pertany a Amnistia Internacional. Sobre el terreny, els voluntaris ajuden les dones, sobretot embarassades, i xiquets orfes que han arribat sols de manera clandestina. No volen ajudes econòmiques institucionals i funcionen organitzats en diversos grups familiars, molts d’ells vinculats a Síria des de la Comunitat Valenciana.

Els nostres refugiats
  1. L'exili de la periodista bosniana Esma Kucukalic
  2. Khaled Marai, un refugiat sirià integrat
  3. La guerra de Síria, vista des de la Comunitat Valenciana
  4. Voluntaris valencians a Grècia amb els refugiats