El 18 de febrer de 1989 obria les seues portes l’IVAM, l’Institut Valencià d’Art Modern, un dels primers museus d’art contemporani d’Espanya. Però aquesta història comença en realitat uns anys abans. El programa PuntDocs ha entrevistat alguns dels protagonistes que van posar en marxa aquest projecte que després serviria de referència per a altres museus d’art modern que es van crear.

L’exconseller de Cultura Ciprià Ciscar recorda com va ser l’escultor Andreu Alfaro qui li va recomanar que contactara amb Tomàs Llorens, que aleshores vivia al Regne Unit. Llorens és una figura clau en la gestació de l’IVAM, i ja des de les primeres converses que manté a finals de l’any 1983 planteja alguns dels trets que definiran aquest projecte museístic, que defuig la visió dominant que plantejava l’art modern com una successió de moviments artístics. Així ho explica Llorens, en una extensa entrevista, en la que repassa des de la idea inicial a partir de la qual es va alçar l’Institut Valencià d’Art Modern fins les resistències que van trobar o l’oportunitat que va suposar aconseguir el nucli central de la col·lecció de l’escultor Julio González.

Ciprià Ciscar va posar en marxa l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) quan era conseller de Cultura a mitjans dels anys 80. Com recorda en esta entrevista, la Comunitat Valenciana va ser la primera autonomia que va apostar per una institució que reivindicara l’estudi de l’Art Modern. En la gestació del museu van ser fonamentals les aportacions que van fer els artistes Andreu Alfaro i Eduardo Arroyo. Alfaro fou precisament qui parlà a Ciprià Ciscar de Tomàs Llorens, que aleshores residia al Regne Unit, on era professor universitari. L’aleshores conseller de Cultura recorda com va convéncer Llorens perquè tornara a València i liderara el projecte de l’IVAM, i quins en van ser els objectius, però també els entrebancs, durant aquells anys 80 intensos. Ciprià Ciscar ens parla d’aquells moments inicials, però també valora el desenvolupament posterior de l’IVAM i es mostra crític amb la gestió que en va fer el PP, que va modificar el patronat del museu i va substituir els experts en art per persones de confiança.

Quan el 18 de febrer de 1989 s’inaugura l’IVAM, Tomàs Llorens havia deixat la seua direcció per a dirigir el Museu Reina Sofia a Madrid. Vicent Todolí, qui havia entrat en l’equip inicial de l’IVAM de la mà de Llorens, conta en aquesta entrevista com va viure aquell moment decisiu. Va formar un tàndem amb Carme Alborch -ella era la directora del museu i ell el director artístic- i reconeix que mai ha tornat a formar un equip que funcionara tan bé. Explica les dificultats que van trobar en aquells primers anys en què havien de preparar les primeres exposicions d’un museu que encara no existia, el que complicava enormement la consecució de préstecs d’obres d’altres museus. Però també repassa l’evolució del museu i es mostra molt crític amb els canvis que s’hi van produir a partir de l’any 1996.

L’actual director de l’IVAM, José Miguel García Cortés, veu els 30 anys de l’IVAM com un aniversari clau que ha de servir per a valorar l’esforç que es va fer en 1989. D’altra banda, també com un repte per a engegar el que ha de ser l’Institut Valencià d’Art Modern dels pròxims 30 anys. En aquesta entrevista, García Cortés explica els desafiaments que afronta el museu que dirigeix des de 2014. Li preguntem sobre el present i el futur, però també sobre el passat, sobre els orígens de l’IVAM. En aquest sentit, García Cortés defén la idea que l’IVAM va tindre èxit gràcies a la conjunció d’una voluntat política valenta, d’un món de l’art que hi va donar suport i d’un projecte museístic encapçalat per Tomàs Llorens.

Isabel Tejeda és professora de Belles Arts i comissària d’exposicions. En aquesta entrevista repassa els punts claus que segons la seua opinió van fer que l’IVAM es convertira en un dels museus més importants d’Europa als anys 90. De fet, considera que molts experts en art que a finals dels anys 80 estaven estudiant, van aprendre a l’Institut Valencià d’Art Modern més que a la Universitat. Tejeda destaca la cura amb la que es preparaven les exposicions i la importància que han tingut les publicacions realitzades des de l’IVAM. A més, considera fonamental l’equip humà que va reunir el museu, un grup de conservadors i conservadores que després han tingut una trajectòria internacional molt reconeguda, però que van començar en molts casos a l’IVAM.