Feminisme, ara i sempre
El masclisme no existeix únicament el 8 de març. Les xifres ho demostren: 13 dones han sigut assassinades enguany per la seua parella o exparella, més d’un miler des que es començaren a comptabilitzar oficialment el 2003. Però si s’amplia la mirada i no es redueixen els crims a les relacions íntimes, com demanen els col·lectius feministes, els feminicidis ascendeixen a 22.
El moviment feminista ha aconseguit que l’avantprojecte de la llei de la llibertat sexual, l’aprovació de la qual podria allargar-se fins l’any que ve, pose en el centre el consentiment de la dona. Elimina la diferència entre abús i agressió sexual, un punt que va ser clau en el cas de La Manada i que va provocar milers de protestes a tot el país. L’últim any ha vist també les conclusions de l’informe sobre Plácido Domingo, el qual conclou que el cantant va assetjar sexualment dones dins i fora del seu entorn de treball. L’investigació, encarregada pel sindicat de músics d’òpera dels Estats Units AGMA, va desencadenar el canvi de nom del Centre del Perfeccionament de les Arts i l’anul·lació dels concerts programats a Espanya.
Però les denúncies a figures públiques que han abusat del seu poder, com ha sigut també el cas del productor americà Harvey Weinstein, són només alguns dels exemples de les múltiples agressions que reben quotidianament les dones pel fet de ser dones.
La incorporació de la dona a l’àmbit laboral és evident, però no ho són tant les desigualtats que perduren des de fa anys. La bretxa de gènere continua estancada en la taxa d’ocupació, amb una diferència de quasi 12 punts, de l’emprenedoria, de temporalitat del treball i de contractes a temps parcial. “Una de cada dues dones treballa a temps parcial però li agradaria treballar a temps complet”, apunta l’últim informe del Ministeri de Treball.
Salta l’alerta també en les retribucions. El salari mitjà dels homes és de 25.924 euros a l’any i el de les dones, 20.131 euros, una bretxa que s’accentua amb l’edat. Les causes que cronifiquen aquest fet són, a banda de la parcialitat, la feminització de sectors amb retribucions baixes i la interrupció brusca de les carreres professionals.
L’informe Dones en el mercat de treball, dones pensionistes i dones migrants en el segle XXI subratlla que més del 17% de les persones ocupades amb jornada reduïda es dedica a la cura de menors, malalts, incapacitats o majors. També, a altres obligacions familiars o personals. “Sempre s’ha dit ‘jo soc ama de casa’ com si no fera res, quan l’ama de casa és l’ànima de la casa”, defineix Fina en l’entrevista.
En termes absoluts, són 26.800 els d’homes ocupats amb jornada a temps parcial per tindre obligacions familiars o de cures, mentre que en el cas de les dones la xifra és de 482.300. A més, el 86,96% de les persones que es declaren inactives per dedicar-se a les labors de la llar són dones.
El 2007, es va aprovar un conveni especial amb la Seguretat Social per a les cures de persones dependents. Les persones cuidadores no professionals podien subscriure aquest conveni sense cap cost per a elles, ja que era l’Estat qui l’assumia, i així poder accedir a la pensió de jubilació. No obstant això, des de 2012 són les persones beneficiàries les que han d’abonar les quotes corresponents.
La joventut ha heretat multitud dels rols de gènere dels seus majors. La presència de les dones en determinats sectors laborals continua estancada (la mitjana d’investigadores científiques és del 35%), però també es trasllada a les relacions romàntiques i la corresponsabilitat a la llar. “Ens han venut que et cases per a tota la vida, l’amor és posseir l’altra persona i entregar-se totalment, i això qui més ho paga són les dones”, es queixa Beatriu mentre parla amb sa mare.
Aquesta visió és fomentada pels referents culturals, com per exemple els personatges que interpreten les dones en el cinema o qualsevol altra expressió artística. Segons un informe del Centre per a l’Estudi de la Dona en Televisió i Cinema de la Universitat de San Diego, que ha analitzat 2.300 personatges de les 100 pel·lícules amb més recaptació de Hollywood el 2019, el nombre de dones protagonistes ha pujat fins al 40% el 2019. Però la xifra continua sense estar equiparada a la dels homes.
La diferència és més gran en els papers secundaris, interpretats per dones només en un 37% dels casos, davant del 63% d’homes. A més, l’estudi destaca que els papers dels homes estan més relacionats amb el lideratge i l’àmbit professional, mentre que els de les dones estan més lligats a les històries personals.
La violència masclista adopta moltes formes. Maltractament físic, psicològic, sexual. A casa, a la faena, al carrer tornant a casa de matinada o a plena llum del dia. “Vivim en una societat en la qual, malgrat haver arribat una igualtat formal i legal entre homes i dones, aquesta no es veu en la realitat del dia a dia”, denúncia el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista, el primer d’àmbit autonòmic amb el suport de tots els grups amb representació al Parlament.
Fina, Ana Maria, Pepa… Totes elles coincideixen en el fet que abans s’amagaven les coses, però que no es pot tolerar ni un segon més qualsevol classe d’agressió. “El masclisme continua”, diuen.
Crèdits
Gravació i muntatge: Marta Galindo, Miguel Ángel Reino, Marta Pascual, Clarisa González i María Rosa Ramírez.
Text i maquetació: Elena Tamarit.
©2020 À Punt Mèdia SAMC