Una generació perduda entre dos crisis

“Amb la crisi de 2008 ens van dir que, si estudiàvem, tindríem un treball digne. Ara veiem que estudiar no comporta ni tindre un treball”. És la queixa més repetida entre les generacions de joves que, després d’estudiar una llicenciatura o grau, un possible màster o postgrau i acceptar beques i contractes precaris, ara es veuen abocades a l’atur.

La generació millennial (nascuts entre el 1981 i el 1995) i la generació Z (del 1995 al 2008) van començar els projectes acadèmics i laborals enmig de la crisi econòmica de 2008 i, just en el moment que la situació començava a recuperar-se, han tornat arrere per l’arribada d’una pandèmia sanitària que ha destruït milers de llocs de treball i, de pas, ha truncat milers de somnis.

A pesar de ser considerada una de les generacions millor formades de la història, amb estudis superiors, nadius de la tecnologia i amb diversos idiomes, els ha tocat superar constantment obstacles per a eixir al món laboral, ara més precaritzat que mai. Enguany una nova crisi sanitària, econòmica i social mundial amenaça de destruir els inicis d’una estabilitat que tant els havia costat aconseguir.

Només un de cada tres joves té faena després del primer estat d’alarma que va decretar el govern espanyol al març. Aquesta és l’alarmant xifra que exposa el Consell de la Joventut d’Espanya en l’informe Juventud en riesgo, on es posa de manifest que les persones entre 16 i 30 anys són les que han patit amb major “intensitat” els efectes de la crisi econòmica derivada de la pandèmia després del confinament.

Traslladant aquestes xifres a la Comunitat Valenciana, la situació no millora. Segons es desprén de l’enquesta de població activa (EPA), en el tercer trimestre de 2020 el 37,8% dels joves entre 16 i 25 anys estaven en l’atur, 8 punts més que en el mateix període de l’any passat (29,2%). Encara que la xifra és lleugerament millor que la del segon trimestre (40%), per l’augment dels contractes temporals dels mesos de juliol, agost i setembre, dista molt dels índexs de 2019.

Aquestes dades contrasten amb les dades de les persones de més de 25 anys, que, a pesar d’haver patit també els efectes de la pandèmia en l’àmbit laboral, es mantenen relativament estables. En el tercer trimestre d’enguany, un 15,6% de les persones majors de 25 anys estaven en l’atur, tres punts més que en el mateix període de 2019.  

El secretari autonòmic d’Ocupació, Enric Nomdedéu, ha explicat a À Punt NTC que aquest escenari té l’arrel en la reforma laboral del PP de 2012, que precaritza el mercat laboral i “descapitalitza” el talent dels joves en les empreses. “Es parla de les generacions més preparades, però són les més precaritzades i les primeres que cauen quan les coses van malament en el mercat laboral”, ha manifestat.

Amb l’objectiu de donar als joves una primera oportunitat en el món laboral, el 2016 la Generalitat va posar en marxa el programa Avalem Joves Plus, que els ofereix pràctiques d’un any de durada en els ajuntaments valencians. Nomdedéu ha destacat la rellevància d’aquest programa, on ja han participat milers de valencians i valencianes.

El grup d’edat entre els 16 i els 30 anys ha sigut el més afectat laboralment per la pandèmia fonamentalment per una raó: aquells contractes que abans han desaparegut són els de caràcter temporal, vinculats a treballs precaris. És el que anomena l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) com “llocs de treball vulnerables a curt termini”. En moments de crisi econòmica, en baixar la productivitat en sectors com els serveis o la construcció, aquests contractes són de fàcil rescissió, quasi sense costos per a l’empresariat.

En un escenari incert, l’Organització Internacional del Treball preveu que la crisi de la Covid-19 crearà encara “més obstacles” per als joves en el mercat del treball. A més, alerten que aquells que ja treballaven abans de la pandèmia han vist reduïdes en un 23% les seues hores de treball i en un 42% els seus ingressos econòmics.

Així, la població jove es converteix en el col·lectiu amb major precarietat laboral i temporalitat, amb menors sous, major discontinuïtat i més risc de sobrequalificació.

Per a fer front a aquesta situació, els sindicats valencians advoquen per reformar el model productiu, situar les polítiques de joventut com una prioritat dels governs, generar valor afegit i apostar per l’I+D+i.

“O li donem oportunitats a la gent perquè visca millor o condemnarem la joventut a una cruïlla molt complexa que pot donar lloc a populismes extrems”, ha assegurat el secretari general d’UGT-PV, Ismael Sáez, qui ha animat els més joves a participar en la política. “Demana que s’impliquen en la política activa del país, que aposten decididament per ella. Que s’informen degudament i no es deixen portar per polítiques populistes”, ha manifestat.

En aquest sentit també s’ha pronunciat la secretària de joventut de CCOO PV, Ana Belén Montero, qui ha incidit que s’ha d’impedir una “fractura social” perquè els joves no es queden arrere. Així, aposta per mesures com la distribució de la riquesa, reforçar la negociació col·lectiva dels convenis, establir mecanismes de control que perseguisquen la contractació fraudulenta i apostar per fórmules laborals que faciliten el trànsit entre la formació i la inserció laboral.

Amb la pèrdua del treball i per tant dels ingressos, els joves veuen amenaçada la possibilitat d’eixir del nucli familiar. A la fi de 2019, només el 18,7% dels joves espanyols s’havia emancipat, segons dades del Consell de la Joventut d’Espanya i del Consell Valencià de la Joventut abans d’arribar la crisi de la Covid-19.

Pel que fa a l’accés al mercat d’habitatge, una persona jove assalariada, en cas de voler independitzar-se, hauria de destinar vora el 70% del sou net per a fer front a pagar el lloguer, o el 49,1% en l’improbable cas d’obtindre un préstec hipotecari. L’única alternativa sense risc de sobreendeutament, segons l’informe, seria la de compartir un pis de lloguer.

L’escenari s’agreuja amb l’inici de la pandèmia, ja que dues de cada deu persones entre 16 i 30 anys han deixat de ser independents econòmicament de la família i el 12% s’ha vist obligat a tornar a casa amb els pares. Una situació sobre la qual alerta la presidenta del Consell Valencià de la Joventut, Pilar Blasco, que incideix en els efectes que poden suposar aquests greuges en la salut mental de la joventut.

Com a solució, Blasco demana a les administracions que aposten per destinar un percentatge de l’habitatge públic a les persones joves i que abaixen els preus del lloguer. “Volem que les persones joves deixen de viure de manera precària i que puguen començar el seu projecte de vida dignament”.

Ansietat, depressió, estrés o frustració. Són alguns dels efectes secundaris que ha generat o agreujat la pandèmia entre la ciutadania, especialment entre la població més jove. Es podria donar per fet que l’impacte psicològic del confinament seria més gran en aquelles persones que tenien més factors de risc vinculats a la Covid-19, però ha sigut tot al contrari. Segons un estudi que analitza les respostes de la ciutadania sobre la crisi sanitària elaborat per la Universitat Complutense de Madrid (UCM), els joves entre 18 i 24 anys són el grup d’edat que presenta més símptomes relacionats amb l’ansietat (34,6%) i la depressió (42,9%); xifres que suposen quasi el doble de les del conjunt de la població espanyola.  

Fins i tot l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha batejat l’impacte de l’emergència sanitària en les persones amb el nom de “fatiga pandèmica” i calcula que afecta vora el 60% de la població europea. Moltes persones, segons apunta l’OMS, han experimentat sensacions d’estrés, ansietat, apatia o depressió, fets pels quals se senten desmotivades per a seguir les recomanacions i restriccions de les autoritats sanitàries. Una fatiga que, a qui més ha colpejat, ha sigut de nou els més joves.   

La psicòloga educativa, Andrea Soler, ens explica que la pandèmia va provocar moments de descontrol entre els joves, que van deixar de tindre el domini del seu projecte vital. Tot i això, apunta que els quadres de depressió i ansietat que es produeixen a causa de l’emergència sanitària s’originen perquè “ja hi havia antecedents de base”. Soler proposa als més joves centrar-se en el present, en “l’ací i ara” ja que, assegura, “l’anticipació crea molta ansietat”.

Pel que fa a aquells que estan a punt de començar la seua aventura en el món laboral, els joves entre 16 i 18 anys que estudien el batxillerat, Soler ha assegurat que la crisi sanitària no només ha augmentat els seus nivells d’ansietat i depressió en haver d’afrontar un canvi d’etapa important, sinó que també ha provocat que molts se centraren en els estudis i valoraren més el fet de tindre un projecte vital i laboral.

La incertesa regna ara entre els projectes vitals dels més joves, que desconeixen quan i com podran emprendre el seu camí laboral i personal en un context marcat per la crisi sanitària. Molts han perdut el treball, els han cancel·lat les pràctiques formatives o s’han vist obligats a tornar a casa amb els pares, davant de la impossibilitat de poder pagar el lloguer, però no perden l’esperança que la situació millore al més prompte possible.

En À Punt hem volgut escoltar diferents veus que ens acosten el dia a dia dels valencians i les valencianes que han vist com la seua vida feia un gir de 180° amb l’arribada de la pandèmia. És el cas d’Ilia Sebastián, del Real de Gandia, que ha vist reduir-se la seua jornada laboral a causa del toc de queda, que ha afectat directament els treballs vinculats a l’hoteleria. Així, ara s’ha decidit a estudiar Farmàcia, perquè afirma que “segur que en els pròxims anys hi haurà faena”. En aquest sector també treballava Layla Saleh, de València, que no troba faena com a cuinera per la baixada de clients als bars i restaurants.

És diferent la situació de Jaume Marzà, nascut a Benicàssim, que va veure interrompudes les pràctiques extracurriculars pel decret de l’estat d’alarma i ara, sense experiència laboral, veu complicat incorporar-se al mercat laboral. Ben prop, a Castelló de la Plana, Noelia Sardà és mestra de música i cantant de l’Orquesta Montesol. A l’estiu, els ajuntaments van suspendre les festes patronals i centenars de músics van perdre gran part dels ingressos de què viuen durant tot l’any.