El mapa de fosses comunes a les comarques valencianes creix pràcticament cada any, com si la repressió franquista continuara present. Familiars que s’acosten al cementeri a buscar un oncle o un avi afusellat en acabar la guerra, que recorden portar flors a una de les centenars de fosses comunes censades, amb l’esperança de recuperar algun dia les restes. Al territori valencià hi ha registrades vora 500 fosses, unes dades que s’actualitzen contínuament gràcies a la recerca de grups d’investigació locals com el Grup d’Investigació de la Memòria Històrica de Castelló, Paleolab, o ArqueoAntro, aquest últim encarregat de les últimes excavacions al terme municipal de Paterna. Aquests estudis es traslladen a bases de dades com la de la Diputació de València o el visor cartogràfic de la Generalitat Valenciana, que actualment es troben desactualitzades.

Des de fa dues dècades, s’han recuperat els cossos de vora 700 víctimes de la Guerra Civil i la dictadura posterior, la gran majoria afusellades i soterrades amb capes de calç viva al cementeri de Paterna. Però milers d’homes i dones continuen sepultats en cunetes, necròpolis, trinxeres i fronts de guerra. “Quants morts? No ho sé ni jo, ni ningú”, contesta l’historiador Vicent Gabarda en demanar-li una xifra aproximada. La informació, explica, és dels morts per execució o de forma natural, una quantitat molt allunyada dels soldats de l’exèrcit republicà que van morir durant la Guerra Civil. Els franquistes sí que els van inscriure en els registres, en acabar la contesa, com a “caídos por Dios y por España”. “Al front, els nacionals tenien el costum arreplegar els seus morts i els republicans els deixaven fins que la terra els cobria”, continua l’historiador en una entrevista telefònica.

La lluita per recuperar la memòria històrica té una parada destaca a Paterna. Al municipi de l’Horta està datat el primer afusellament de la repressió franquista posterior a la Guerra Civil, el 3 d’abril de 1939. És, a més, el segon terme municipal amb persones ajusticiades en la postguerra.

El campsant de Paterna és “gran fossa comuna” de la Guerra Civil. A l’interior, més de 60 fosses conserven els cadàvers de centenars d’afusellats pel franquisme. Davant el mur de Paterna van assassinar 2.238 persones, 19 d’elles dones, entre el 1939 i el 1956, segons les estimaciones de l’historiador Vicent Gabarda en el llibre ‘Els afusellaments al País Valencià’.

Durant dècades la voluntat de les famílies per a recuperar els cossos xocava amb la incomprensió i un mur de burocràcies i jurisdiccions, siguent una tasca complicadíssima. Així va ser fins que el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va autorizar i subvencionar el 2012 l’obertura de la primera fossa comuna de Paterna, la 126, per a localitzar José Celda Beneyto, un veí de Massamagrell ajusticiat el 1940.

Des de llavors s’han obert diverses fosses del campsant, les quals han permés recuperar centenars de cadàvers de l’oblit. Només en l’última la direcció general de Memòria Històrica de la Diputació de València ha subvencionat l’obertura de les fosses 22, 43, 44, 54, 55, 81, 82, 91, 92, 94, 112, 113 i 128. Els treballs d’identificació i exhumació han permés recuperar 428 cadàvers. A aquests cal sumar els cossos de 13 persones represaliades més que s’han exhumat al cementeri d’Ontinyent, a la Vall d’Albaida.

En l’últim any s’han subvencionat exhumacions a les fosses 115 i 127 de Paterna, les més grans del campsant de l’Horta i on es preveu recuperar 157 i 147 cadàvers respectivament. En els últims mesos s’ha començat a treballar també en la 100, on es busca 28 homes de la Safor. Hi ha dos projectes més en actiu a Alfarp i Vilanova de Castelló, per a exhumar a altres 10 persones.

Així les coses, en l’última legislatura s’ha iniciat el procés d’exhumació i identificació de 750 cadàvers només a les comarques centrals.

L’Ajuntament de Paterna ha aprovat la construcció d’un mausoleu en el cementeri municipal, en el qual s’enterraran les restes d’aquells represaliats del franquisme que no hagen estat reclamats per les seues famílies.

S’alçarà en l’espai que actualment ocupa la fossa 113, que va obrir-se el 2017 com a resultat de la constància i la lluita dels familiars de les víctimes. Fills, filles, nebots, nebodes, nets i netes dels afusellats que van portar la seua veu a instàncies judicials, institucions públiques i platós de televisió per a aconseguir allò que els seus familiars morts, les víctimes de la repressió franquista, mai van aconseguir: veritat, justícia i reparació.

El que va començar com la batalla individual i aïllada del professor universitari Santi Vallés per a trobar l’oncle afusellat el 1940 va derivar en una allau de casos. Històries que arribaven des de cada racó de la Comunitat Valenciana però també de la resta de l’Estat amb un denominador comú: la connexió amb algun familiar ajusticiat en la postguerra que va acabar soterrat a la fossa 113 del cementeri de Paterna.

Concha, Santi, Maite, Vicenta... L’obstinació dels familiars van aconseguir que, al maig del 2017, començaren les excavacions. Després de dos mesos de treball, un periple judicial i l’atenta mirada dels mitjans de comunicació, es van exhumar 50 cossos.

Un any després Amnistia Internacional va premiar la lluita contra l’oblit de les famílies de les víctimes de la fossa 113 de Paterna. Ara, és possible conéixer els protagonistes d’aquesta lluita a través del documental ‘113’, disponible a la carta en el web d’À Punt Mèdia. ‘113’ és la lluita dels descendents dels represaliats del franquisme que soterraren sota capes de calç a la fossa 113 del cementeri de Paterna. Familiars que van posar en comú les seues històries individuals per a convertir-les en una causa comuna, per a poder portar la seua veu a instàncies judicials, institucions públiques i platós de televisió buscant veritat, justícia i la reparació de les víctimes.

113

La lluita d’un grup de persones que van posar en comú les seues històries inviduals es converteix en una causa comuna. Així, porten la seua veu i la de moltes més persones, a instàncies judicials, institucions públiques i platós de televisió. Tot per aconseguir el que els seus familiars ja morts mai van aconseguir: veritat, justícia i reparació.

Punt DOCS: Franco. La veu de les víctimes

Les restes de Franco han deixat de jaure a la cripta del gran mausoleu que va fer construir en acabar la Guerra Civil espanyola. 44 anys després de la mort del dictador, i en virtut de la llei de memòria històrica, Cuelgamuros o el Valle de los Caídos, com el va batejar el règim, deixarà de ser un lloc de culte i pelegrinatge per als nostàlgics de la dictadura. En ‘Punt docs’ expliquem com ha sigut aquest procés d’exhumació i tots els entrebancs que hi ha posat tant la família del dictador com una part de l’Església catòlica. Però també donem veu a les víctimes. Al Valle hi ha les restes de molts represaliats pel franquisme. Molts d’aquests cossos els van extraure de cunetes i cementeris sense el permís de les famílies. Ara, molts lluiten i treballen per a retornar-los la dignitat del repòs. El programa ha parlat amb els familiars.

Crèdits

Text: Xavier Melero, Elena Tamarit.
Maquetació: Montxo V. Sempere.

©2019 À Punt Mèdia SAMC